De vegades, les ventades fortes d’origen convectiu tenen lloc de nit, en condicions de poca visibilitat i/o sense observadors directes del fenomen. És aleshores quan hi ha la necessitat d’esclarir si uns danys han estat ocasionats per un fibló o per un esclafit. Una de les maneres de fer-ho possible és estudiant in situ la distribució espacial i els tipus de danys causats.
Cal prestar especial atenció a la direcció de caiguda dels arbres, ja que poden utilitzar-se com a indicadors de la direcció de la ratxa màxima de vent associada al fenomen (Bech et al., 2009). Precisament, en el mateix article s’explica que el camp de vent associat a un tornado es pot aproximar a la superposició d’un vòrtex de Rankine en translació amb un camp de vent radial en direcció cap al centre del vòrtex. D’aquesta manera, s’observa que els arbres tombats pel pas d’un fibló haurien de seguir un patró convergent, amb els danys de més intensitat situats a la dreta de la traça (en la direcció del moviment) en cas d’un tornado de rotació en sentit ciclònic. Per contra, els danys provocats per un esclafit tendeixen a dibuixar un patró divergent.
Camp de vent associat a un tornado (esquerra) i a un esclafit (dreta). Font: Bech et al. (2009).
Per tant, l’elaboració de treballs de camp posteriors a l’ocurrència d’una ventada forta d’origen convectiu és clau per esbrinar-ne l'origen. A més, és la millor manera de poder estimar la intensitat màxima del fenomen, així com la llargada i l’amplada de la traça de danys.
Bosc de pollancres afectat pel pas d'un tornado, en el qual s'observa un patró convergent en la direcció de caiguda dels arbres. El tornado es va moure d'esquerra a dreta de la imatge. Fotografia feta l'any 2019, durant el transcurs d'un treball de camp a l'Alt Maresme.
