Del treball, liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i d’Andorra Recerca + Innovació i publicat a la revista “Atmospheric Research”, se’n desprèn un catàleg de 12 patrons atmosfèrics a gran escala que són propensos a la formació de tornados a la regió d’estudi
● S’han classificat 465 episodis de tornados (que inclouen 608 tornados) en 12 patrons atmosfèrics a gran escala
● Els tornados se solen formar a la part davantera d’un solc en alçada i en presència de vent de component marítim a nivells baixos
● Al vessant atlàntic els tornados acostumen a anar lligats a la fase negativa de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord i de l’oscil·lació àrtica, mentre que al cantó mediterrani és freqüent que tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i de l’oscil·lació del Mediterrani
● Els valors elevats del paràmetre WMAXSHEAR03, que combina l’energia potencial convectiva disponible i el cisallament vertical del vent, van molt lligats a la formació de tornados
Recentment ha estat publicat l’article titulat “Synoptic patterns triggering tornadic storms on the Iberian Peninsula and the Balearic Islands” a la revista “Atmospheric Research”, de l’editorial “Elsevier”. Es tracta d’un estudi liderat pels investigadors Oriol Rodríguez i Ballester (Universitat de Barcelona) i Marc Lemus i Cánovas (Andorra Recerca + Innovació) en el qual s’han analitzat els principals patrons atmosfèrics a gran escala que van lligats a la formació de tornados a la península Ibèrica i les illes Balears.
A la zona d’estudi es detecten, de mitjana, entre 22 i 29 tornados cada any. D’aquests, al voltant del 9 % són significatius, és a dir, d’intensitat F2 o EF2 segons l’escala de Fujita o l’escala de Fujita millorada, respectivament (vent superior als 180 km/h). L’àrea compresa entre la costa catalana i les illes Balears és on es presenten amb una major freqüència, juntament amb el Golf de Cadis i altres sectors costaners de la Mediterrània i de la costa oest atlàntica.
A partir de les dades de la darrera reanàlisi del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, l’ERA5, els 465 episodis de tornados (que inclouen 608 tornados) detectats a l’àrea d’estudi entre els anys 1950 i 2021 s’han agrupat en dotze configuracions sinòptiques mitjançant l’anàlisi de components principals. D’aquesta manera, s’ha obtingut un catàleg en què es mostra com varia la distribució territorial dels tornados en funció de la posició i les característiques dels centres d’acció (anticiclons i depressions). A més, també s’ha estudiat la relació entre els episodis de tornados i els diversos patrons de teleconnexions.
Els resultats mostren que, tot i la gran varietat de configuracions possibles, generalment els episodis de tornados solen tenir lloc quan hi ha una depressió en superfície i/o un solc en alçada orientat de nord a sud a prop de la península Ibèrica. A més, s’ha observat que els tornados solen estar associats a les zones on el vent de component marítim aporta un elevat contingut de vapor d’aigua a nivells baixos (900 hPa), i on es presenten alhora valors elevats d'energia potencial convectiva disponible (CAPE) i de cisallament vertical del vent (variació del mòdul i/o la direcció del vent amb l’altitud).
En el cas de la conca mediterrània, els tornados són més habituals entre l’estiu i la tardor. Els episodis d’estiu acostumen a estar lligats a la part davantera d’un solc en alçada poc profund, una situació en la qual el règim de marinades desenvolupa un paper rellevant. Els casos de tardor, en canvi, solen estar associats a depressions situades al centre o a l'oest de la península Ibèrica que impulsen vent a nivells baixos del segon o del tercer quadrant. Normalment, són entorns amb valors elevats de CAPE i de cisallament vertical del vent moderats. És freqüent que tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i de l’oscil·lació del Mediterrani.
Pel que fa al vessant atlàntic, els episodis de tornados acostumen a produir-se durant l’època freda de l’any, entre finals de tardor i principis de primavera. Solen anar lligats a depressions profundes situades a l'Atlàntic, amb el seu centre a l'oest o al nord-oest de la península Ibèrica, que impulsen vent a nivells baixos del tercer quadrant i, ocasionalment, del quart quadrant. És habitual que es produeixin en entorns amb una CAPE entre baixa i moderada, però amb un cisallament vertical del vent molt notable. Aquesta mena de situacions solen anar lligades a la fase negativa de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord i de l’oscil·lació àrtica.
Finalment, també s’ha observat que els tornados s’acostumen formar a les zones on hi ha valors elevats del paràmetre WMAXSHEAR03, que combina la CAPE i el cisallament vertical del vent. En aquest sentit, la distribució territorial dels valors alts d’aquest paràmetre és molt semblant a la que presenten els episodis de tornados per a cadascuna de les dotze configuracions.
Aquesta recerca suposa un avanç en la comprensió dels mecanismes físics que provoquen l’ocurrència de tornados en l’entorn de la península Ibèrica. Addicionalment, els resultats obtinguts permetran als serveis de predicció meteorològica disposar d’un catàleg amb les situacions més favorables per a l’ocurrència de tornados, esdevenint aquest una eina més per a la predicció i vigilància d’aquesta mena de fenòmens de temps violent.
Trobareu més informació en aquest enllaç: https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2023.106634
Mapes corresponents al tornado de la Llacuna - Santa Maria de Miralles (l’Anoia, 17 de juny del 2021). Es tracta d’un episodi format per la situació sinòptica més habitual per als tornados registrats a la península Ibèrica, segons aquest estudi. Al mapa superior esquerre s’hi mostra la pressió atmosfèrica a nivell de mar (línies negres), l’altitud geopotencial de 500 hPa (zones acolorides i línies blanques) i el vent a 300 hPa (sagetes). Al mapa superior dret hi ha representada la humitat específica (zones acolorides) i el vent (sagetes) a 900 hPa. Al mapa inferior esquerre s’hi presenta la CAPE (zones acolorides) i el cisallament vertical del vent entre la superfície i 700 hPa (línies liles); el triangle invertit vermell correspon a la localització del tornado. Al mapa inferior dret s’hi mostra el paràmetre WMAXSHEAR03.
