dimarts, 28 de maig del 2024

Imatges de ben a prop del tornado de Cabanes i Masarac (l'Alt Empordà)

Aquest dimarts, 28 de maig de 2024, el Servei Meteorològic de Catalunya ha fet públic l'informe sobre el tornado que el 16 de maig va afectar els municipis de Cabanes i Masarac, a l'Alt Empordà. El fibló va tocar terra a les 11.45 TU (13.45 h) i es va dissipar sis minuts més tard després de recórrer 4 km i afectar una franja de fins a 80 m d'amplada.

L'informe es pot consultar en aquest enllaç:

https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2024/05/27121445/informe-tornado-masarac-2024.pdf

El més sorprenent del cas és que a tan sols 150 m de distància de les naus afectades d'una explotació ramadera hi havia una càmera de vigilància que va gravar el pas del tornado. Poques vegades s'aconsegueixen tenir imatges de tan a la vora. Trobareu el vídeo aquí:

https://x.com/meteocat/status/1795395878213366168

Imatges de Pau Galceran Nou.
 
tatus/1795395878213366168

divendres, 4 d’agost del 2023

Un nou estudi revela quins són els principals patrons atmosfèrics favorables per a la formació de tornados a la península Ibèrica i les illes Balears

Del treball, liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i d’Andorra Recerca + Innovació i publicat a la revista “Atmospheric Research”, se’n desprèn un catàleg de 12 patrons atmosfèrics a gran escala que són propensos a la formació de tornados a la regió d’estudi

     S’han classificat 465 episodis de tornados (que inclouen 608 tornados) en 12 patrons atmosfèrics a gran escala

     Els tornados se solen formar a la part davantera d’un solc en alçada i en presència de vent de component marítim a nivells baixos

     Al vessant atlàntic els tornados acostumen a anar lligats a la fase negativa de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord i de l’oscil·lació àrtica, mentre que al cantó mediterrani és freqüent que tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i de l’oscil·lació del Mediterrani

     Els valors elevats del paràmetre WMAXSHEAR03, que combina l’energia potencial convectiva disponible i el cisallament vertical del vent, van molt lligats a la formació de tornados

Recentment ha estat publicat l’article titulat “Synoptic patterns triggering tornadic storms on the Iberian Peninsula and the Balearic Islands” a la revista “Atmospheric Research”, de l’editorial “Elsevier”. Es tracta d’un estudi liderat pels investigadors Oriol Rodríguez i Ballester (Universitat de Barcelona) i Marc Lemus i Cánovas (Andorra Recerca + Innovació) en el qual s’han analitzat els principals patrons atmosfèrics a gran escala que van lligats a la formació de tornados a la península Ibèrica i les illes Balears.

A la zona d’estudi es detecten, de mitjana, entre 22 i 29 tornados cada any. D’aquests, al voltant del 9 % són significatius, és a dir, d’intensitat F2 o EF2 segons l’escala de Fujita o l’escala de Fujita millorada, respectivament (vent superior als 180 km/h). L’àrea compresa entre la costa catalana i les illes Balears és on es presenten amb una major freqüència, juntament amb el Golf de Cadis i altres sectors costaners de la Mediterrània i de la costa oest atlàntica.

A partir de les dades de la darrera reanàlisi del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, l’ERA5, els 465 episodis de tornados (que inclouen 608 tornados) detectats a l’àrea d’estudi entre els anys 1950 i 2021 s’han agrupat en dotze configuracions sinòptiques mitjançant l’anàlisi de components principals. D’aquesta manera, s’ha obtingut un catàleg en què es mostra com varia la distribució territorial dels tornados en funció de la posició i les característiques dels centres d’acció (anticiclons i depressions). A més, també s’ha estudiat la relació entre els episodis de tornados i els diversos patrons de teleconnexions.

Els resultats mostren que, tot i la gran varietat de configuracions possibles, generalment els episodis de tornados solen tenir lloc quan hi ha una depressió en superfície i/o un solc en alçada orientat de nord a sud a prop de la península Ibèrica. A més, s’ha observat que els tornados solen estar associats a les zones on el vent de component marítim aporta un elevat contingut de vapor d’aigua a nivells baixos (900 hPa), i on es presenten alhora valors elevats d'energia potencial convectiva disponible (CAPE) i de cisallament vertical del vent (variació del mòdul i/o la direcció del vent amb l’altitud).

En el cas de la conca mediterrània, els tornados són més habituals entre l’estiu i la tardor. Els episodis d’estiu acostumen a estar lligats a la part davantera d’un solc en alçada poc profund, una situació en la qual el règim de marinades desenvolupa un paper rellevant. Els casos de tardor, en canvi, solen estar associats a depressions situades al centre o a l'oest de la península Ibèrica que impulsen vent a nivells baixos del segon o del tercer quadrant. Normalment, són entorns amb valors elevats de CAPE i de cisallament vertical del vent moderats. És freqüent que tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i de l’oscil·lació del Mediterrani.

Pel que fa al vessant atlàntic, els episodis de tornados acostumen a produir-se durant l’època freda de l’any, entre finals de tardor i principis de primavera. Solen anar lligats a depressions profundes situades a l'Atlàntic, amb el seu centre a l'oest o al nord-oest de la península Ibèrica, que impulsen vent a nivells baixos del tercer quadrant i, ocasionalment, del quart quadrant. És habitual que es produeixin en entorns amb una CAPE entre baixa i moderada, però amb un cisallament vertical del vent molt notable. Aquesta mena de situacions solen anar lligades a la fase negativa de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord i de l’oscil·lació àrtica.

Finalment, també s’ha observat que els tornados s’acostumen formar a les zones on hi ha valors elevats del paràmetre WMAXSHEAR03, que combina la CAPE i el cisallament vertical del vent. En aquest sentit, la distribució territorial dels valors alts d’aquest paràmetre és molt semblant a la que presenten els episodis de tornados per a cadascuna de les dotze configuracions.

Aquesta recerca suposa un avanç en la comprensió dels mecanismes físics que provoquen l’ocurrència de tornados en l’entorn de la península Ibèrica. Addicionalment, els resultats obtinguts permetran als serveis de predicció meteorològica disposar d’un catàleg amb les situacions més favorables per a l’ocurrència de tornados, esdevenint aquest una eina més per a la predicció i vigilància d’aquesta mena de fenòmens de temps violent.

Trobareu més informació en aquest enllaç: https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2023.106634

Mapes corresponents al tornado de la Llacuna - Santa Maria de Miralles (l’Anoia, 17 de juny del 2021). Es tracta d’un episodi format per la situació sinòptica més habitual per als tornados registrats a la península Ibèrica, segons aquest estudi. Al mapa superior esquerre s’hi mostra la pressió atmosfèrica a nivell de mar (línies negres), l’altitud geopotencial de 500 hPa (zones acolorides i línies blanques) i el vent a 300 hPa (sagetes). Al mapa superior dret hi ha representada la humitat específica (zones acolorides) i el vent (sagetes) a 900 hPa. Al mapa inferior esquerre s’hi presenta la CAPE (zones acolorides) i el cisallament vertical del vent entre la superfície i 700 hPa (línies liles); el triangle invertit vermell correspon a la localització del tornado. Al mapa inferior dret s’hi mostra el paràmetre WMAXSHEAR03.


dilluns, 21 de juny del 2021

Imatges de dron dels danys del tornado de l'Anoia

Dijous 17 de juny es va produir un tornado al sud de la comarca de l'Anoia, entre els municipis de la Llacuna i de Santa Maria de Miralles. La força del vent va malmetre diversos coberts i va tombar i escapçar desenes d'arbres. Poques hores després de l'episodi es varen poder gravar imatges de les destrosses en dron. Les podeu veure a continuació:


 

dilluns, 22 de març del 2021

Nou estudi sobre els tornados i les trombes marines a Catalunya

A mitjans de desembre de 2020 es va publicar a la revista "Atmospheric Research" un estudi elaborat conjuntament per membres de la Universitat de Barcelona, l'Agència Estatal de Meteorologia, l'Agència Pericial i el Servei Meteorològic de Catalunya sobre els tornados i les mànegues marines a Catalunya.

En aquest article es presenta un recull dels episodis de tornados i mànegues marines registrats a Catalunya entre els anys 2000 i 2019. Les observacions s'han obtingut de diverses fonts d'informació, entre les quals destaquen els observadors meteorològics, els mitjans de comunicació, les bases de dades ja existents, i sobretot durant la segona meitat del període d'estudi, les xarxes socials. Amb aquestes dades s'ha dut a terme una anàlisi de la distribució espacial i temporal dels episodis, de les característiques de les traces de danys i de l'impacte socioeconòmic.

Alguns dels resultats més rellevants són:
  • De mitjana, cada any es produeixen 5-6 tornados i 16-17 trombes marines a Catalunya, essent una de les àrees de la Mediterrània on més n'hi ha.
  • S'observa un increment dels episodis de menor "impacte" (tornados febles i mànegues marines allunyades de la costa) fruit de la millora en la detecció gràcies a la contribució de les xarxes socials.
  • La zona més afectada és el sector central del litoral i el prelitoral, incloent-hi les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona.
  • El 39% dels tornados són, en el seu origen, trombes marines.
  • El 8% dels tornados han estat significatius (d'intensitat EF2 o superior; vents de més de 179 km/h).
  • La majoria de les traces de danys generades pels tornados tenen una longitud inferior als 5 km i una amplada màxima de menys de 200 m, si bé ocasionalment poden superar els 20 km i els 500 m.
  • 26 persones han estat ferides per tornado durant el període d'estudi, i s'estima que els danys causats arriben als 30,8 milions d'euros.

Trobareu més informació en aquest enllaç: https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2020.105415

Resum de l'article "An overview of tornado and waterspout events in Catalonia (2000–2019)".

 

dimarts, 26 de maig del 2020

Avisos de temps violent

El Servei Meteorològic de Catalunya (meteo.cat) ha presentat els avisos de temps violent. Consisteixen en avisos a molt curt termini (tenen una vigència d'entre 30 minuts i 2 hores des del moment en què s'emeten) en els quals s'avisa de la probabilitat que pugui ocórrer un fenomen de temps violent (pedra grossa, vent molt fort i/o tornados o mànegues marines) a les comarques avisades.

 

diumenge, 12 d’abril del 2020

Què cal fer davant d'un tornado?

Sovint pensem que mai ens trobarem davant d'una situació en la qual un tornado s'acostu a casa nostra. Però si es donés el cas, què caldria fer? Davant de l'episodi de tempestes severes previstes per avui al sud de les grans planes dels Estats Units, la NOAA ha publicat una infografia on s'explica on cal buscar refugi en cas de tornado:
  • Convé quedar-se a casa, i en cap cas sortir a l'aire lliure.
  • Les habituacions exteriors i les golfes són un mal lloc. El vent o els objectes arrossegats podrien trencar els vidres de les finestres i podríem prendre mal.
  • En cas que tingueu soterrani, aneu-hi.
  • L'alternativa és buscar una habitació del centre de casa vostra (per exemple el labavo) i, fins i tot, tapar-vos amb un cobrellit o una manta per evitar que cap objecte us doni un cop.
 Recomanacions d'on buscar refugi davant d'un tornado. Font: NOAA.

divendres, 3 de gener del 2020

Balanç de l'any 2019

Al llarg de l'any 2019 hi ha hagut un mínim de 49 fenòmens tornàdics (dades provisionals), entre tornados, mànegues marines i tubes. De nou, s'ha superat la mitjana de 5-6 tornados i 15-20 mànegues marines que, anualment, s'observen a Catalunya. Alguns dels episodis més destacables d'aquest any que fa ben poc s'ha acabat han estat el del 27 d'agost, quan es van veure algunes mànegues marines davant del litoral central i sud, el del 8 de setemebre, jornada en la qual hi va haver diversos tornados a cavall del Baix Llobregat i el Barcelonès i el 22 d'octubre, quan hi va haver el fibló més intens de l'any entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. A banda, també s'han registrat 8 episodis de ratxes fortes de vent d'origen convectiu associades a esclafits o fronts de ratxa.

Fotos d’Alfons Puertas, José Luís Martos, @jaumegp, Eva Bravo, Oriol Rodríguez i @DuncanWingen.