Del treball, liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i
d’Andorra Recerca + Innovació i publicat a la revista “Atmospheric Research”,
se’n desprèn un catàleg de 12 patrons atmosfèrics a gran escala que són
propensos a la formació de tornados a la regió d’estudi
●
S’han classificat 465 episodis de
tornados (que inclouen 608 tornados) en 12 patrons atmosfèrics a gran escala
●
Els tornados se solen formar a la
part davantera d’un solc en alçada i en presència de vent de component marítim
a nivells baixos
●
Al vessant atlàntic els tornados
acostumen a anar lligats a la fase negativa de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord
i de l’oscil·lació àrtica, mentre que al cantó mediterrani és freqüent que
tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i de
l’oscil·lació del Mediterrani
●
Els valors elevats del paràmetre
WMAXSHEAR03, que combina l’energia potencial convectiva disponible i el
cisallament vertical del vent, van molt lligats a la formació de tornados
Recentment ha estat
publicat l’article titulat “Synoptic patterns triggering tornadic storms on the
Iberian Peninsula and the Balearic Islands” a la revista “Atmospheric
Research”, de l’editorial “Elsevier”. Es tracta d’un estudi liderat pels
investigadors Oriol Rodríguez i Ballester (Universitat de Barcelona) i Marc
Lemus i Cánovas (Andorra Recerca + Innovació) en el qual s’han analitzat els principals patrons atmosfèrics a gran escala
que van lligats a la formació de tornados a la península Ibèrica i les illes
Balears.
A la zona d’estudi es
detecten, de mitjana, entre 22 i 29
tornados cada any. D’aquests, al voltant del 9 % són significatius, és a
dir, d’intensitat F2 o EF2 segons l’escala de Fujita o l’escala de Fujita
millorada, respectivament (vent superior als 180 km/h). L’àrea compresa entre la costa catalana i les illes Balears és on es
presenten amb una major freqüència, juntament amb el Golf de Cadis i altres
sectors costaners de la Mediterrània i de la costa oest atlàntica.
A partir de les dades de la darrera reanàlisi del
Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, l’ERA5, els 465 episodis de tornados (que inclouen
608 tornados) detectats a l’àrea d’estudi entre els anys 1950 i 2021 s’han
agrupat en dotze configuracions sinòptiques mitjançant l’anàlisi de components
principals. D’aquesta manera, s’ha obtingut un catàleg en què es mostra com
varia la distribució territorial dels tornados en funció de la posició i les
característiques dels centres d’acció (anticiclons i depressions). A més, també
s’ha estudiat la relació entre els episodis de tornados i els diversos patrons
de teleconnexions.
Els resultats mostren
que, tot i la gran varietat de
configuracions possibles, generalment els episodis de tornados solen tenir
lloc quan hi ha una depressió en superfície i/o un solc en alçada orientat de
nord a sud a prop de la península Ibèrica. A més, s’ha observat que els
tornados solen estar associats a les zones on el vent de component marítim
aporta un elevat contingut de vapor d’aigua a nivells baixos (900 hPa), i on es
presenten alhora valors elevats d'energia potencial convectiva disponible
(CAPE) i de cisallament vertical del vent (variació del mòdul i/o la direcció
del vent amb l’altitud).
En el cas de la conca mediterrània, els
tornados són més habituals entre l’estiu i la tardor. Els episodis d’estiu acostumen
a estar lligats a la part davantera d’un
solc en alçada poc profund, una situació en la qual el règim de marinades
desenvolupa un paper rellevant. Els casos de tardor, en canvi, solen estar
associats a depressions situades al
centre o a l'oest de la península Ibèrica que impulsen vent a nivells
baixos del segon o del tercer quadrant. Normalment, són entorns amb valors
elevats de CAPE i de cisallament vertical del vent moderats. És freqüent que
tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i
de l’oscil·lació del Mediterrani.
Pel que fa al vessant atlàntic, els episodis
de tornados acostumen a produir-se durant l’època freda de l’any, entre finals
de tardor i principis de primavera. Solen anar lligats a depressions profundes situades a l'Atlàntic, amb el seu centre a
l'oest o al nord-oest de la península Ibèrica, que impulsen vent a nivells
baixos del tercer quadrant i, ocasionalment, del quart quadrant. És habitual
que es produeixin en entorns amb una CAPE entre baixa i moderada, però amb un
cisallament vertical del vent molt notable. Aquesta mena de situacions solen
anar lligades a la fase negativa de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord i de
l’oscil·lació àrtica.
Finalment, també s’ha
observat que els tornados s’acostumen
formar a les zones on hi ha valors elevats del paràmetre WMAXSHEAR03, que
combina la CAPE i el cisallament vertical del vent. En aquest sentit, la
distribució territorial dels valors alts d’aquest paràmetre és molt semblant a
la que presenten els episodis de tornados per a cadascuna de les dotze
configuracions.
Aquesta recerca suposa un avanç en la comprensió
dels mecanismes físics que provoquen l’ocurrència de tornados en l’entorn de la
península Ibèrica. Addicionalment, els resultats obtinguts permetran als serveis
de predicció meteorològica disposar d’un
catàleg amb les situacions més favorables per a l’ocurrència de tornados,
esdevenint aquest una eina més per a la predicció i vigilància d’aquesta mena
de fenòmens de temps violent.
Trobareu més informació en aquest enllaç: https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2023.106634
Mapes corresponents al tornado de la Llacuna - Santa Maria de
Miralles (l’Anoia, 17 de juny del 2021). Es tracta d’un episodi format per la
situació sinòptica més habitual per als tornados registrats a la península
Ibèrica, segons aquest estudi. Al mapa superior esquerre s’hi mostra la pressió
atmosfèrica a nivell de mar (línies negres), l’altitud geopotencial de 500 hPa
(zones acolorides i línies blanques) i el vent a 300 hPa (sagetes). Al mapa
superior dret hi ha representada la humitat específica (zones acolorides) i el
vent (sagetes) a 900 hPa. Al mapa inferior esquerre s’hi presenta la CAPE
(zones acolorides) i el cisallament vertical del vent entre la superfície i 700
hPa (línies liles); el triangle invertit vermell correspon a la localització
del tornado. Al mapa inferior dret s’hi mostra el paràmetre WMAXSHEAR03.
