Avisos de temps violent

El Servei Meteorològic de Catalunya (meteo.cat) ha presentat els avisos de temps violent. Consisteixen en avisos a molt curt termini (tenen una vigència d'entre 30 minuts i 2 hores des del moment en què s'emeten) en els quals s'avisa de la probabilitat que pugui ocórrer un fenomen de temps violent (pedra grossa, vent molt fort i/o tornados o mànegues marines) a les comarques avisades.

 

Què cal fer davant d'un tornado?

Sovint pensem que mai ens trobarem davant d'una situació en la qual un tornado s'acostu a casa nostra. Però si es donés el cas, què caldria fer? Davant de l'episodi de tempestes severes previstes per avui al sud de les grans planes dels Estats Units, la NOAA ha publicat una infografia on s'explica on cal buscar refugi en cas de tornado:

• Convé quedar-se a casa, i en cap cas sortir a l'aire lliure.
• Les habituacions exteriors i les golfes són un mal lloc. El vent o els objectes arrossegats podrien trencar els vidres de les finestres i podríem prendre mal.
• En cas que tingueu soterrani, aneu-hi.
• L'alternativa és buscar una habitació del centre de casa vostra (per exemple el labavo) i, fins i tot, tapar-vos amb un cobrellit o una manta per evitar que cap objecte us doni un cop.

 Recomanacions d'on buscar refugi davant d'un tornado. Font: NOAA.

Balanç de l'any 2019

Al llarg de l'any 2019 hi ha hagut un mínim de 49 fenòmens tornàdics (dades provisionals), entre tornados, mànegues marines i tubes. De nou, s'ha superat la mitjana de 5-6 tornados i 15-20 mànegues marines que, anualment, s'observen a Catalunya. Alguns dels episodis més destacables d'aquest any que fa ben poc s'ha acabat han estat el del 27 d'agost, quan es van veure algunes mànegues marines davant del litoral central i sud, el del 8 de setemebre, jornada en la qual hi va haver diversos tornados a cavall del Baix Llobregat i el Barcelonès i el 22 d'octubre, quan hi va haver el fibló més intens de l'any entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. A banda, també s'han registrat 8 episodis de ratxes fortes de vent d'origen convectiu associades a esclafits o fronts de ratxa.

Fotos d’Alfons Puertas, José Luís Martos, @jaumegp, Eva Bravo, Oriol Rodríguez i @DuncanWingen.

10th European Conference on Severe Storms

Aquesta setmana (entre els dies 4 i 8 de novembre) s'està celebrant a Cracòvia (Polònia) la "European Conference on Severe Storms" (ECSS) on es presenten els resultats de campanyes d'observació, novetats en modelització, casos d'estudi, algoritmes aplicats a eines de teledetecció per a identificar patrons de temps sever, etc. Un espai d'intercanvi de coneixement entre científics d'arreu del món. 

Des de Catalunya s'hi han desplaçat membres del Servei Meteorològic de Catalunya, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, i han fet les següents contribucions: 

• Towards a better understanding of the role of topography in the motion of severe storms in Catalonia: First results with C-band dual-Doppler analysis (del Moral et al., 2019)
• Severe weather patterns of a tornadic event associated to a squall line in the western Mediterranean region (Pineda et al., 2019) 
• High speed video campaigns and meteorological conditions related to Gigantic Jets in Colombia (van der Velde et al., 2019) 
• Verification of heavy rain warning in Catalonia (Gallego et al., 2019) 
• An early severe weather warning system in the Meteorological Service of Catalonia (Figuerola et al., 2019) 
• Study of upper air conditions in tornadic and waterspout events in the Iberian Peninsula and Balearic Islands using ERA5 reanalysis data (Rodríguez and Bech, 2019) 

 Aquest n'és el programa: https://www.essl.org/cms/wp-content/uploads/20191024-Programme_Book_final.pdf. 

Els abstracts corresponents a totes les presentacions orals i en format pòster els podreu trobar en aquest enllaç: https://meetingorganizer.copernicus.org/ecss2019/sessionprogramme/?fbclid=IwAR38li4nYuKQqVZf7JfsbV2ZYT0G4Rlzn8bLj55uUf6PFNQ_KqVLBCGyKb4.

Un tornado destrossa un càmping a Gualba (el Vallès Oriental)

Entre els dies 22 i 23 d'octubre hi va haver una situació de precipitacions intenses, abundants i generals que van provocar greus inundacions a diverses comarques, especialment al Camp de Tarragona. Al llarg d'aquella nit, les tempestes més importants, associades a una línia de convergència en superfície, van anar creuant el territori de sud a nord. Un d'aquests nuclis convectius va ser el responsable del fibló que va afectar alguns municipis del Vallès Oriental i la Selva. 

El tornado va començar al terme municipal de Gualba, on va afectar greument el càmping Aqua Alba. En aquesta zona és on hi va haver alguns dels danys més destacables. La teulada i les parets de diverses cases prefabricades van volar pels aires, i amb elles, mobles, electrodomèstics i tota mena d'objectes que van quedar escampats per un bosc proper. Lamentablement, tres persones van quedar ferides.

Les imatges de l'eina "Street view" de Google maps permet comparar com era abans aquesta zona i com va quedar després del pas del tornado:

Un petit tornado a la platja del barri de la Barceloneta, a Barcelona

Pels volts de la mitjanit, entre els dies 15 i 16 d'agost, es van desenvolupar tot un conjunt de nuclis convectius que anaven deixant xàfecs molt localitzats davant de les platges del Barcelonès. Un d'aquests va ser el responsable de la formació d'una petita mànega marina que, de mica en mica, es va anar apropant cap a la costa. En qüestió de ben poca estona el cap de fibló va entrar cap al barri de la Barceloneta de la Ciutat Comtal tot aixecant sorra de la platja. Va creuar el passeig i es va dissipar ràpidament. Per sort, no es van haver de lamentar danys materials fruit de la poca força del fenomen. Aquest ha estat el primer tornado de l'any 2019 registrat a Catalunya.

Tornado en Barceloneta pic.twitter.com/VNj9hpetMS

— Jordi VR (@jordivr1989) August 15, 2019

Els treballs de camp

De vegades, les ventades fortes d’origen convectiu tenen lloc de nit, en condicions de poca visibilitat i/o sense observadors directes del fenomen. És aleshores quan hi ha la necessitat d’esclarir si uns danys han estat ocasionats per un fibló o per un esclafit. Una de les maneres de fer-ho possible és estudiant in situ la distribució espacial i els tipus de danys causats. 

Cal prestar especial atenció a la direcció de caiguda dels arbres, ja que poden utilitzar-se com a indicadors de la direcció de la ratxa màxima de vent associada al fenomen (Bech et al., 2009). Precisament, en el mateix article s’explica que el camp de vent associat a un tornado es pot aproximar a la superposició d’un vòrtex de Rankine en translació amb un camp de vent radial en direcció cap al centre del vòrtex. D’aquesta manera, s’observa que els arbres tombats pel pas d’un fibló haurien de seguir un patró convergent, amb els danys de més intensitat situats a la dreta de la traça (en la direcció del moviment) en cas d’un tornado de rotació en sentit ciclònic. Per contra, els danys provocats per un esclafit tendeixen a dibuixar un patró divergent.

Camp de vent associat a un tornado (esquerra) i a un esclafit (dreta). Font: Bech et al. (2009).

Per tant, l’elaboració de treballs de camp posteriors a l’ocurrència d’una ventada forta d’origen convectiu és clau per esbrinar-ne l'origen. A més, és la millor manera de poder estimar la intensitat màxima del fenomen, així com la llargada i l’amplada de la traça de danys.

Bosc de pollancres afectat pel pas d'un tornado, en el qual s'observa un patró convergent en la direcció de caiguda dels arbres. El tornado es va moure d'esquerra a dreta de la imatge. Fotografia feta l'any 2019, durant el transcurs d'un treball de camp a l'Alt Maresme.